2012 PEU Catàleg de masos de Reus - anglès arquitectes

Els masos són la manifestació arquitectònica d’una organització social i econòmica, desenvolupada gairebé sempre per mitjà d’un habitat dispers, molt triturat i densificat, particularment a la comarca del Baix Camp i a Catalunya en general, en comparació a altres regions de la península. Triturat en el sentit, que hi ha moltes parcel·les de petites dimensions i algunes de mitjanes, i en conseqüència amb forces construccions i diversificació d’usos. En concret, al terme municipal de Reus, el trossejat de les finques actuals de l’àmbit d’aquest Catàleg, es correspon gairebé amb el de les finques de fa uns cent anys, podent-ne constatar que les segregacions són ben poques i les agregacions, encara menys.
Amb la documentació recollida per a la redacció del Pla especial del catàleg de masos del municipi de Reus, i l’observació de totes i cadascuna de les construccions, s’han pogut observar un seguit de pautes repetitives en la construcció i els elements constructius, en els elements que envolten i complementen la construcció principal, i en el creixement de les construccions, al llarg dels anys, que es van adapta’n a les necessitats familiars i a les prioritats de les activitats que desenvolupen.
El maset, en molts casos, es va ampliant fins arribar a la masia de dimensions grans i forma desordenada, més coneguda pel nom genèric de mas, que no pas pel de masia, al menys a les nostres contrades més immediates, la comarca del Baix Camp i el Camp de Tarragona. Aquestes dues categories, de masets i masos, són les que recull i vol tipificar el nostre catàleg de masos, tot afegint-hi les altres construccions, que són fruit d’un procés de planificació i construcció academicista. Aquest tercer grup de construccions, minoritari, és el que s’inclou gairebé tot, dins el catàleg de bens patrimonials, el "Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, historicoartístic, i natural de la ciutat de Reus". Són els masos de més envergadura arquitectònica i patrimonial, el reflex de la societat i l’economia d’un temps determinat.
Elements típics dels masets i dels masos: la placeta; el rafal; el caminal, arbrat o sense arbrar; la bassa, generalment circular; l’emparrat; la façana amb singularitats com, el rellotge de sol, les bancades de pedra flanquejant la portalada; els arbres singulars de senyalització, sobretot les palmeres, i d’altres vegades, les moreres, els plataners o els xiprers.
Dins l’àmbit del sòl rústec del municipi de Reus, és repeteix amb molta freqüència, en el transcurs del segle XIX i fins el primer quart del segle XX, l’aparició de masets de característiques molt similars i que encara, alguns d’ells, resten en peu, mentre que d’altres han evolucionat amb ampliacions diverses que donen peu a masos més grans adaptats a les diferents necessitats de l’ús agrari o agropecuari de cada moment.
El mas més gran, que s’acostaria a la masia, poques vegades es veu aïllat, en un edifici únic i solitari, sinó que generalment va acompanyat d’una sèrie de construccions de major o menor importància, aptes per les diverses funcions que les labors agrícoles o ramaderes han necessitat. Dins aquestes construccions auxiliars, també s’inclouen les anomenades de colonos, pels treballadors temporers, i les cases dels masovers, ambdues incloses a les finques més extenses.
Poc coneguts són els estudis sobre la masia catalana de l’arquitecte Josep Danès i Torras, que va establir un esquema en el que volia classificar la masia d’estructura clàssica, segons tres grups o famílies fonamentals que inclourien totes les modalitats existents. El seu treball es va publicar al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Però, el cas és que és gairebé impossible que una activitat com és la que representa l’arquitectura popular, amb la seva inesgotable diversitat de formes i l’infinit número de solucions es puguin reduir a aquestes.